domingo, 8 de febrero de 2009

Lluny

Alça't mentre pugues.
Aquest matí en despertar-me
t' he acaronat el cos,
sentia aqueix gust d' aigua,
veia aqueix trosset de cel,
les meues llàgrimes es perdran
en la pluja.

Lluny

Millor, alça't mentre pugues.

Si un dia el teu cor
m' estimara, et posseiria
fins consumir-me.
Em conec, però...

Lluny

Millor, alça't mentre pugues.

Tomàquet a la cara

Tenia una rosa al llavi
Tomaca, les restes del naufragi
del gran àpat
Potser a l' altra comissura labial
tenia una butllofa

Butllofes màgiques
que semblen
la vianda dels escollits
però solament era
tomaca

Quadríptic de la decadència
més pimmirada
més primcarada
més primfilada
més primficada
i ..... a contracor.

Ja no hi ha psicodèl.lia

Els miserables sotgen
en les files de la covardia
i abunden en la pecúnia
que els fa lliures

Gratacels i cases d' adob,
adossats independets amb
piscina.

Miradors que albiren frec a frec
la vergonya
Galimaties reconeixibles.

Els esclaus intercanvien por
per diners.

El temps fuig irat

Cants de cigne
robatori d encens
flaire
d' insatisfacció
punyent.

Amor, sexe, estima
filial trobada
amargant solució
de por
silent

Punyent recepta per
als que s' aïllen
del món
recent.

Clarianes folrades,
esfilagarsades, roentes
pel pas
de temps

L' electroshock

La zebra barrada
llueix el lligam
negre
de la malenconia.
Els ulls es giren de biaix
al seu horitzó
de terra
La crinera
a trenc d' alba
emmiralla la foscúria
de la seua ment