Em salva la poesia

Quants heterònims
aferrats a les entranyes
guaiten per arrambar-se
a les parets d' aquesta llar
enfurismada?

Quin doll de conceptes
rellisquen pels racons
d' aquesta casa?

Si en són de fràgils
els que hi habiten
acovardits, al.letargiats per l' abandó
i la incertesa!

Em surt la poesia majúscula,
petita, automàtica,
dels petits objectes, de les eines , dels raspalls,
de les claus, de les escombres,
de la motadel.la i les aranges
que romanen fidels
als que hi viuen,
els nodreixen, els cuiden,
els fan passar.

Quants vocables, pel.lícules, llibres, cartes,
actes, cadires...
fets verb , ens acaronen
a tots tres!

Companyons

Si t' angunieges pel fre
que ens van posar al cim del turó

Despenja´t desgrananat
les cireres madures
que collirem plegats
aquell vespre quan
la primavera a les fosques
ens encisava plegats
al temple benaurat
sota les cadenetes maragdes