Furtius

Encete somnis furtius corglaçats
amb la realitat del viure
amb l' espetec de la mirada inquietant
que es desgrana entre els dits

Encete somnis furtius corglaçats
entre el llit i la cuina domèstica

Civilitació d' amors per recurrència
sabes de vida amb grandària
empetitida
marroquineria estàndard
quadriculada per sofisticacions efímeres
de l' enginy

Records d' un oblit
amb la presència de l' irrepetible

Somni exasperat
amb cendres engrescades enlaire

Encete somnis furtius que es corglacen
entre el llit i la cuina domèstica

La mirada

Parpelles esporuguides en blavures
Rostres que miolen ànsies no retornables
Llavis que s' escalfen entre rialles gruixudes


Escumes mullades en sincronitzables
Desitjos que la rancor no permet

A sota la saba s' arma
amb els fruits saborosos

Quieta ací

Quieta ací
al final del pas
una passa més avant...

Les pedres afilades d' argent
irisen el joc de l' aigua

Les fulles silents glacen les tenebres
quan la mar grata
el vent en les fosques

Dins meu tens
la teua nit fosca
que esgarrapa la tempesta
amb els minsos queviures

A la campagne nous sommes hereux

Eixam d' abelles mel
regust mòbil

La teua llengua

Terra blana amb inspiracions de menta

Esglai sufocant de l' agost

Fora espere el teu retorn
esmaperduda per les teues mans
de nafres irreconegudes

Arribant al país automnal

Arribant al país automnal
més proper a la seua lluna

El sol aixafa entre angoixes
de sudoritats
la fugida dels vençuts

De bell nou al país veí
cultura i culte de l' estómac

Le sommeil nocturnal
travessant llars perverses
d' artificiositat plàstica

I l' enlluerna la rossa dona-ona
que desboca fèrtil
cabells esquitxats de pols calcària
entre les urpes negres
dels més negres

Lliurant

Capsetes de vidre l' enganxen a la vida
enregistrada a les pupil.les.

Se´n va
abandona la llar
on els infants que juguen a la pilota
barallen els esforços d' estima

Se´n va
abandona el caliu
el feréstec joc civilitzador
de la rutina

el succedani de la felicitat

Abandona la llar
sense cotxe ranxera
sense pis a la platja
sense mare
sense amor

i què en podria dir?
Res

Ja els ho havia dit tot

Ella se´n va
espigolant desitjos erms
sense mare
esmicolant les darreres adquisicions
que oferien comoditat al seu esperit
sense amor

En tenia?

Sense desig.

Amb cansament.

Ja els ho havia dit tot.

jo he vist el raig verd

Els rínxols de l' home llop
guaiten entre teulades
simètriques .

Entre camins d' ones
són el desig
d' infinitud

Enmig, les galledes blaves
guarden tota la metafísica
del dia.