Escadussera és l' ombra

Escadussera és l' ombra
que s' apropa
a la porta

Les fibres somàtiques
no tenen descans darrere
el vidre

Petits enganys de
teories panaceàtiques
beuen el primer
glop de la tisana

Som una, única i
unívoca que perboca
fantasies animades
damunt l' esclopa

D'  una  excursió

Llec de mots
curull de promeses
la imaginació és el
prevere del desig.

La murta, la surera..
el cim més alt que
encimbella el petit món
es dibuixa per sobre.

Enllà des de les
alçades es basteix
tota la vida

La vida roc a roc
engruna rere polsim
polsim damunt el
capell i sota les
sabates.

L'ànsia de vida
batega pels mots
ric de conceptes
ideografies de llibres
que ennueguen
els hologrames.

El sotabosc roman
silenciós sota les passes
definitives

Cuita la bèstia

Cuita la bèstia
que engrunsa pregàries
vora el cantell de la taula

Cuita les lluminàries
que et desvetllen a la matinada
rere els coixins flonjos

Porta-te´ls a dins
i ensuma les olors que t' acullen

Emmidona la bellesa tesa
que perdurarà en els dies

Cautxú barrat a fora
timonet a frec
que esllanguirà el monstre

Em salva la poesia

Quants heterònims
aferrats a les entranyes
guaiten per arrambar-se
a les parets d' aquesta llar
enfurismada?

Quin doll de conceptes
rellisquen pels racons
d' aquesta casa?

Si en són de fràgils
els que hi habiten
acovardits, al.letargiats per l' abandó
i la incertesa!

Em surt la poesia majúscula,
petita, automàtica,
dels petits objectes, de les eines , dels raspalls,
de les claus, de les escombres,
de la motadel.la i les aranges
que romanen fidels
als que hi viuen,
els nodreixen, els cuiden,
els fan passar.

Quants vocables, pel.lícules, llibres, cartes,
actes, cadires...
fets verb , ens acaronen
a tots tres!

Companyons

Si t' angunieges pel fre
que ens van posar al cim del turó

Despenja´t desgrananat
les cireres madures
que collirem plegats
aquell vespre quan
la primavera a les fosques
ens encisava plegats
al temple benaurat
sota les cadenetes maragdes

Xerraires i xafarders

Veu fineta
cor de roc
xafarders dels altres
alcen el calze i aixequen les mans
enlaire

Proclamen la gran mentida
que ens fa dòcils

Irreverents, irrespectuosos
irresponsables!

Jo tenia una joieta i
me l´han arrabassada
en donar-me aquest do

No ens enganyeu
els nens dormen plàcidament
al jaç de la misericòrdia
més immisericorde que heu filat
Teixiu la basarda

Agenolleu-vos , cap cot
amb la vostra tristesa que encomaneu
com la pesta

Jo tenia una joieta i
me l' heu arrabassada
en donar-me la vida

Conta l' oblit

Les esperances es forneixen d' oblits
però no s' alimenten de seny
les esperances abasten l' infinit de la tristesa
Es reafermen en aiguamolls d' espurnes volatilitzades
per engranatges absorts

Conta l' oblit

Conta l' espera
que s' atansa amb una fugacitat perpètua
que perdura implacable
vorejant les petjades més ignotes
Voleiant la roba estesa

Conta l' oblit
Conta l' espera