Em salva la poesia

Quants heterònims
aferrats a les entranyes
guaiten per arrambar-se
a les parets d' aquesta llar
enfurismada?

Quin doll de conceptes
rellisquen pels racons
d' aquesta casa?

Si en són de fràgils
els que hi habiten
acovardits, al.letargiats per l' abandó
i la incertesa!

Em surt la poesia majúscula,
petita, automàtica,
dels petits objectes, de les eines , dels raspalls,
de les claus, de les escombres,
de la motadel.la i les aranges
que romanen fidels
als que hi viuen,
els nodreixen, els cuiden,
els fan passar.

Quants vocables, pel.lícules, llibres, cartes,
actes, cadires...
fets verb , ens acaronen
a tots tres!

Companyons

Si t' angunieges pel fre
que ens van posar al cim del turó

Despenja´t desgrananat
les cireres madures
que collirem plegats
aquell vespre quan
la primavera a les fosques
ens encisava plegats
al temple benaurat
sota les cadenetes maragdes

Xerraires i xafarders

Veu fineta
cor de roc
xafarders dels altres
alcen el calze i aixequen les mans
enlaire

Proclamen la gran mentida
que ens fa dòcils

Irreverents, irrespectuosos
irresponsables!

Jo tenia una joieta i
me l´han arrabassada
en donar-me aquest do

No ens enganyeu
els nens dormen plàcidament
al jaç de la misericòrdia
més immisericorde que heu filat
Teixiu la basarda

Agenolleu-vos , cap cot
amb la vostra tristesa que encomaneu
com la pesta

Jo tenia una joieta i
me l' heu arrabassada
en donar-me la vida

Conta l' oblit

Les esperances es forneixen d' oblits
però no s' alimenten de seny
les esperances abasten l' infinit de la tristesa
Es reafermen en aiguamolls d' espurnes volatilitzades
per engranatges absorts

Conta l' oblit

Conta l' espera
que s' atansa amb una fugacitat perpètua
que perdura implacable
vorejant les petjades més ignotes
Voleiant la roba estesa

Conta l' oblit
Conta l' espera

Furtius

Encete somnis furtius corglaçats
amb la realitat del viure
amb l' espetec de la mirada inquietant
que es desgrana entre els dits

Encete somnis furtius corglaçats
entre el llit i la cuina domèstica

Civilitació d' amors per recurrència
sabes de vida amb grandària
empetitida
marroquineria estàndard
quadriculada per sofisticacions efímeres
de l' enginy

Records d' un oblit
amb la presència de l' irrepetible

Somni exasperat
amb cendres engrescades enlaire

Encete somnis furtius que es corglacen
entre el llit i la cuina domèstica

La mirada

Parpelles esporuguides en blavures
Rostres que miolen ànsies no retornables
Llavis que s' escalfen entre rialles gruixudes


Escumes mullades en sincronitzables
Desitjos que la rancor no permet

A sota la saba s' arma
amb els fruits saborosos

Quieta ací

Quieta ací
al final del pas
una passa més avant...

Les pedres afilades d' argent
irisen el joc de l' aigua

Les fulles silents glacen les tenebres
quan la mar grata
el vent en les fosques

Dins meu tens
la teua nit fosca
que esgarrapa la tempesta
amb els minsos queviures