Em salva la poesia
Quants heterònims
aferrats a les entranyes
guaiten per arrambar-se
a les parets d' aquesta llar
enfurismada?
Quin doll de conceptes
rellisquen pels racons
d' aquesta casa?
Si en són de fràgils
els que hi habiten
acovardits, al.letargiats per l' abandó
i la incertesa!
Em surt la poesia majúscula,
petita, automàtica,
dels petits objectes, de les eines , dels raspalls,
de les claus, de les escombres,
de la motadel.la i les aranges
que romanen fidels
als que hi viuen,
els nodreixen, els cuiden,
els fan passar.
Quants vocables, pel.lícules, llibres, cartes,
actes, cadires...
fets verb , ens acaronen
a tots tres!
Esperances que brollen com un germen
-
Hi ha qui té un peluix entre els seus principals records d’infantesa, hi ha
qui té un cotxe de carreres, o una disfressa de vaquer, o jo què sé, un
munt ...
Hace 4 días
No hay comentarios:
Publicar un comentario