Les esperances es forneixen d' oblits
però no s' alimenten de seny
les esperances abasten l' infinit de la tristesa
Es reafermen en aiguamolls d' espurnes volatilitzades
per engranatges absorts
Conta l' oblit
Conta l' espera
que s' atansa amb una fugacitat perpètua
que perdura implacable
vorejant les petjades més ignotes
Voleiant la roba estesa
Conta l' oblit
Conta l' espera
Sis anys després...
-
Recorde perfectament el meu primer dia de treball al Saler. La ressaca
estival es perllongava al bell mig d’una extensa catifa verda d’arrossars i
jo m’a...
Hace 2 semanas
No hay comentarios:
Publicar un comentario