Les esperances es forneixen d' oblits
però no s' alimenten de seny
les esperances abasten l' infinit de la tristesa
Es reafermen en aiguamolls d' espurnes volatilitzades
per engranatges absorts
Conta l' oblit
Conta l' espera
que s' atansa amb una fugacitat perpètua
que perdura implacable
vorejant les petjades més ignotes
Voleiant la roba estesa
Conta l' oblit
Conta l' espera
Recta final
-
La lluna plena d’agost s’esgota a pleret entre un tot de llàgrimes que
cauen del cel. L’estiu decau mentre el vent alena lleugerament. Les
vesprades tòrr...
Hace 2 horas
No hay comentarios:
Publicar un comentario