Havia de dir-t’ho.
Tantes hores flonges amansint-se
Entre cantells de vidre.
Arraulint-se amb espatles de vergonyes.
Tantes hores flonges amanint-se els nostres cossos
A sota llençols de ginesta.
Havia de dir-t’ho.
T’ estime enmmig la tibantor de les misèries
De l’ amor fortuïta
Sota l’ inofensiu somni
Dorment el verí de les flors més belles
En un temps tou d’herois i desfetes
D’un feliç deler
Hace 1 semana
3 comentarios:
ha estat una grata sorpresa llegir-te. Fins ara, mai no ho havia fet. Una sensibilitat tan fina ha d´estar present en el flux de les ones informàtiques.
Hola Pilar.
Només dir-te que m'encanta tenir una companya de departament a qui li agrade escriure, i escriure bé, en aquest cas poesia. Espere doncs, que gaudisques del meu blog tant com jo del teu.
costumaridurba.blogspot.com
Quietud, pau,
Temps sobrepassat
I anul.lat,
Comunió de silencis,
Sentiment íntim d´Amor.
------------------
aquest és el meu comentari
Publicar un comentario