En una estona del migdia

Viu com penses
O acabaràs pensant com vius

No es malaguanyaran les petites eternitats
Que ara feu que s’esmunyen entre els meus dits.
No es malbarataran els somnis
Que ara deixeu inabastables en el meu nus a la gola.
No s’ estriparan les realitats pregones
Que bateguen entre nueses que regalimen el fel
Per la vostra memòria.
Que no s’ abaratesca la tendresa que ara em mena
A tenir cura de nosaltres.
Res no serà malaguanyat.