Ella parlava del temps a València

Tapa'm la boca
L' engruna no és de desig
Estimades
és d' angúnia aixafant
plec a plec
(lleveu-me la poesia)

Prêt a porter em calce una jaqueta
damunt una altra
(sé que faig evasió)

Reflexos en vidre que somnien belleses
sota la rudesa d' uns rostres
llefiscosos


Som joves
(no tant!)
Amigues diverses connues, inconnues
esfilagarsades en negre setí
embotit en febleses heretades

A la fi acció immanent
capelleta virreinal sense regne
(Les falles ens són pròpies)

No tem qualque cosa
Acaça´m amb tes soledats argentades
i embolcalla´m en la teua tardor automnal
(Falles folles fetes foc)

Ha fugit el temps
L' hem malaguanyat fermant-lo
en el veire al rebost.