Vitenc

Vitenc,
amb un agosarament suprem
envaeixes cambres de tendresa
entre vidres concaus
que deixen somiar
existències menudes.

Xiuxiueja enllà
el vent
entre contalles
de savis i babaus

Entre rialles
bevem de darrer xarop
de la curiositat, i
fe un glop, i
un altre...

Potser demà,
el meu estimat amic
jugarem un altre cop
al joc de la voràgine
més innocent