Vitenc,
amb un agosarament suprem
envaeixes cambres de tendresa
entre vidres concaus
que deixen somiar
existències menudes.
Xiuxiueja enllà
el vent
entre contalles
de savis i babaus
Entre rialles
bevem de darrer xarop
de la curiositat, i
fe un glop, i
un altre...
Potser demà,
el meu estimat amic
jugarem un altre cop
al joc de la voràgine
més innocent
Recta final
-
La lluna plena d’agost s’esgota a pleret entre un tot de llàgrimes que
cauen del cel. L’estiu decau mentre el vent alena lleugerament. Les
vesprades tòrr...
Hace 2 horas
No hay comentarios:
Publicar un comentario